CONNECTIVITAT URBANA

Concebem l’espai exterior com un espai urbà que articula la transició entre el vessant sud-oest del Montsacopa amb la plaça de Braus Arrastre potenciant la connectivitat urbana cap a l’interior de la vila i en especial cap a l’eix verd que lliga la plaça del Puig del Roser i el passeig de l’Escultor Miquel Blai. En aquesta seqüència, creiem que és important el no negar la proximitat del cementiri –tal com fa l’estudi previ del plec- sinó integrar-lo amb naturalitat. Això s’aconsegueix, en part, per una acció: La reubicació de la rampa d’accés a l’espai interior a l’ex­trem contrari del plantejat a l’esquema de partida, generant un marge amb les edificacions veïnes i no pas un obstacle o trinxera al carrer Marcarnau, afavorint així la fluïdesa de fluxos de vianants. Així mateix, prenem com a referència l’estudi de mobilitat que preveu afluència puntual de grups de persones per la cantonada Pintor Domenge/Marcarnau i fem que la rampa esdevingui un receptor i no pas un obstacle fent així que l’equipament quedi ben connectat a l’espai públic.

INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

Entenem la integració paisatgística com l’acció de fer present el Montsacopa a l’espai urbà i posar en valor la seva proximitat així com la de fer partícips altres elements urbans de gran qualitat simbòlica, històrica i paisatgística de l’entorn, com ara el Cementiri amb el seu preàmbul arbrat o la icònica Plaça de Braus.

VALOR SIMBÒLIC I CONCEPTUAL

Aquesta seqüència, a més d’afavorir una percepció paisatgística de l’espai públic, incorpora una dimensió conceptual que posa en valor la geometria del cercle, fi­gura associada a l’eternitat. La seva condició nuclear la fa molt interessant a nivell dramàtic ja que representa alhora un punt d’atenció ben determinat i un lloc de reunió aglutinador, emfasitzant el caràcter fluid de l’espai que l’envolta pel fet de no tenir directrius implícites.

ESPAI URBÀ MUSEOGRÀFIC

L’espai exterior s’articula gràcies als elements circulars que caracteritzen l’espai interior i que afloren a l’exterior, alliberant la resta de l’espai com a zona diàfana a mode de magma que aglutina tots els elements, re significant-lo com a espai urbà museogràfic. Així, cadascun dels elements esdevenen fragments del llenguatge vul­canològic que, a més de complir una funció divulgativa molt directa, resolen de manera sintètica alguna part del programa:

Espai Cràter: És l’espai protagonista que emergeix a la superfície com a àgora amb capacitat per acollir esdeveniments programats o espontanis. La seva sin­gularitat i relació amb els continguts museogràfics es reforça amb una il·lumina­ció escenogràfica que evoca el foc i el fum.

Espai Lava: Es tracta d’una coberta que incorpora l’accés al nucli vertical, de geometria curvilínia, materialitat metàl·lica i d’un color “lava fluida” (patrimoni iconolingüístic, vermell-taronja viu saturat)

Espai Maar: epressió que fa la funció de bassa de filtració de l’aigua de pluja.

Cons Secundaris: Es tracta de lluernaris que proveeixen llum a l’interior de l’edifici i que emergeixen a l’exterior

Magma: Es tracta de l’espai continu entre els elements, és un paviment drenant d’origen volcànic que unifica la plaça i els carrer Roser.

En resulta un espai de marcat caràcter tectònic on les textures, la cromàtica, la llum i la relació entre elements contribueix a crear una atmosfera coherent amb els continguts museogràfics.

SOSTENIBILITAT URBANA I SISTEMES

Compensació de terres: les terres d’excavació s’incorporen en el projecte d’ur­banització. S’evita la gestió per abocador. Infiltració urbana sostenible (SUDS/sustainable urban drainage systems): a base d’estanys retenció i gàbies d’infiltració soterrades. Paviments drenants per evitar efecte illa de calor: llamborda de formigó sobre llit de sauló, graveta sobre cel·les de polipropilè reciclat. Jardineria de baix consum: arbrat i espècies arbustives autòctones. Reducció de la contaminació lumínica: amb sistemes d’enllumenat LED. Impuls al transport sostenible: parades de transport públic, estacionament de bicicletes, recorreguts per a vianants i preferència per aparcament per a vehicles elèctrics i per gent de mobilitat reduïda

Espai Cràter