Proposem una intervenció que posi en valor l’entorn catalogat patrimonialment – tant l’antic dispensari antituberculós com l’entorn de la Casa de la Caritat al carrer Valldonzella-, amb un llenguatge contemporani que dialoga amb tots dos. Es tracta de fer-los un acompanyament, una música de fons.
Entenent la composició de l’entorn o melodia principal com a una seqüència de façanes que conformen l’espai urbà caracteritzada per una determinada proporció de massissos i buits, proposem que el tractament de la pell de l’edifici mantingui aquest sistema compositiu i, lluny d’esdevenir un solista protagonista o dissonant, s’hi integri i participi. Proposem una façana que prioritza el massís i dóna un valor simbòlic al buit.
Tres accions caracteritzen la intervenció a les façanes:
La voluntat de generar una planta baixa oberta al barri, plenament accessible i capaç de projectar l’activitat interior cap a l’exterior, activant l’espai públic i propiciant una lectura i millor visibilitat de l’antic dispensari antituberculós. Això es tradueix en unes façanes de planta baixa transparents, de composició i ritme inspirat en el llenguatge racionalista.
2- La voluntat de participar de l’espai urbà fent entrar a l’escena urbana de la plaça Terenci Moix la composició musical: un pla opac amb tres rodones (12 temps) fan entrar a l’escena urbana la composició musical; es tracta de tres finestres circulars que donen llum a l’escala.
3- La voluntat de conformar una envolvent que reflecteixi les estratègies passives de sostenibilitat que situen la intervenció en una rehabilitació energètica encaminada a un nZEB: una obertura longitudinal situada a la part superior de la façana que dóna a la plaça Terenci moix, actua com a captador solar i activador de la ventilació que garanteix el funcionament del triple espai d’entrada com espai bioclimàtic.
